Feijóo posa en marxa el seu Congrés més decisiu per renovar el PP i presentar-lo com l'alternativa a Sánchez
El líder popular activarà el Congrés Nacional del partit, que se celebrarà al juliol a Madrid amb l'objectiu de projectar una imatge d'unitat, revisar les primàries i redefinir l'estratègia ideològica davant Vox
Alberto Núñez Feijóo ha donat aquest dilluns el tret de sortida al procés congressual del Partit Popular amb l'aprovació, per part de la Junta Directiva Nacional, del XXI Congrés Nacional que se celebrarà a Madrid els dies 4, 5 i 6 de juliol. Un esdeveniment clau que no sols busca reforçar la imatge de cohesió interna, sinó també establir les bases ideològiques i organitzatives d'un partit que vol presentar com l'alternativa real al Govern de Pedro Sánchez.
Des de Gènova reconeixen que aquest conclave arriba en un moment estratègic, amb la percepció que l'Executiu està "afeblit" i la convicció que el PP ha d'estar “en alerta” davant la possibilitat d'una convocatòria electoral anticipada. “Sánchez és impredictible”, afirmen fonts pròximes a Feijóo, que subratllen la necessitat de tenir al partit mobilitzat i preparat “per a quan toc tornar a les urnes”.
Equilibri territorial i missatges d'unitat
El congrés, que se celebrarà en el recinte firal d'IFEMA, està dissenyat sota una lògica d'integració territorial. Feijóo ha buscat implicar diferents líders autonòmics i referents del partit per a llançar un missatge inequívoc: unitat, cohesió i projecte comú. “Totes les sensibilitats estaran representades”, assenyalen des de la direcció nacional, que insisteix que el PP vol demostrar que és un partit fort, estructurat i plural.
En aquesta línia, el PP de Madrid ha assumit l'organització de l'esdeveniment, amb Alfonso Serrano —rajo dreta d'Isabel Díaz Ayuso— al capdavant de la Comissió Organitzadora. A més, s'han distribuït dues ponències clau: la Política i Ideològica i l'Estatutària, totes dues pilotades per dirigents amb pes territorial.
Canvis en el model de primàries i debat ideològic
Un dels punts més rellevants del congrés serà la possible reforma del sistema de primàries aprovat pel PP en 2017 durant l'etapa de Mariano Rajoy. El text actual contempla una doble volta entre militants i compromissaris, però Feijóo ha mostrat la seva intenció de revisar aquest model, en considerar que ha de garantir la veu directa de la militància. “Hi ha un nus gordià que hem de resoldre”, va admetre recentment.
La ponència d'Estatuts estarà a càrrec del president murcià Fernando López Miras, la presidenta d'Extremadura, María Guardiola, l'alcaldessa de Santander, Gema Igual, i el portaveu del PP a Barcelona, Dani Sirera.
En paral·lel, el debat polític i ideològic estarà liderat pels presidents Juanma Moreno (Andalusia), Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó), l'eurodiputada Ànima Ezcurra i l'alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca. Aquest document abordarà qüestions clau com les relacions del PP amb Vox —on existeixen diferents posicions internes— i temes socials com l'eutanàsia o l'avortament.
Aquestes ponències marcaran el full de ruta dels pròxims programes electorals, amb especial atenció a les eleccions de 2026 a Castella i Lleó i Andalusia, encara que sense descartar una cita electoral general abans d'hora.
Canvis orgànics en l'horitzó
Encara que Feijóo manté l'hermetisme sobre possibles relleus en la cúpula del partit, no es descarten moviments en llocs clau després del congrés. Algunes veus internes apunten a una renovació parcial de l'equip de direcció. Bufona Gamarra, actual secretària general, podria assumir una altra funció dins del partit, mentre que Miguel Tellado, portaveu parlamentari, també podria canviar de rol.
Entre els noms que sonen amb força per a assumir majors responsabilitats figura Ester Muñoz, sotssecretària de Sanitat i Educació, que ha guanyat protagonisme en els últims mesos.
Un congrés amb ambició de rellançament
Feijóo afronta aquest congrés com una oportunitat per a consolidar el seu lideratge i projectar al PP com un partit preparat per a governar. Amb un discurs centrat en la solvència, la responsabilitat institucional i l'equilibri territorial, cerca donar un cop d'efecte en un context polític marcat per la inestabilitat de l'Executiu i la fragmentació parlamentària.
Escriu el teu comentari